Quan van morir els meus veïns l'any 2012, la seva neboda va permetre'm accedir al seu domicili per fotografiar-lo. Buidant l'immoble va trobar, entre les pertinences, antigues plaques fotogràfiques de vidre, que va cedir-me a fi d'escanejar-les i que contenien la pàtina del deteriorament (pols, rascadures, empremtes...), vestigis de la memòria capturats en velles estampes familiars.

A Pols es descontextualitzen aquests records íntims mitjançant detalls a gran escala dels vidres, tot transformant el seu contingut en paisatges imaginaris que no ofereixen referències d'àmbit vivencial, només fragments difosos d'unes vides passades. Un treball que pretén reflectir com els records es van desdibuixant amb el pas del temps.