Col·lecciono en línia antigues fotografies domèstiques, instants anònims que identifiquen una època concreta i descriuen celebracions familiars, viatges o qualsevol fet particular. Quan obro els sobres que contenen aquestes imatges, confio a trobar alguna sorpresa impresa als reversos del paper en forma de noms, dates o notes indesxifrables. Les llegendes del Laberint de miralls ofereixen idees sobre què amaguen deu fotografies representatives del projecte Àlbum.
LABERINT DE MIRALLS
Camino cap a l'arbrada quan un fil de llum desvetlla flors arrencades. Segueixo. M'esperen nous secrets al circuit de fusta i cordes on juguem. La còmoda és coberta de documents, roba i objectes íntims que desapareixen per l'encanteri del tapís antic. Els vidres revelen espurnes invisibles, pols esmicolada en records familiars. Mentre les brases enceten la cerimònia de la carn puc fugir a la nau de les màquines, presidida pels davantals tacats que ha penjat a la porta del contenidor metàl·lic. El recorregut alternatiu ofereix un magma d'estris en desús, on el farciment del coixí cobreix al rètol caigut mentre acarona la flora seca. S'aixeca del balancí tot invocant una criatura sardònica que emergeix de les tenebres. Les dues viles se separen pel silenci dels cultius. A l'intermedi, es presenta una tartana rodant per un mantell de graveta que no existia. L'últim sentinella de l'estació ens mostra la promesa juvenil, amagada sota una taula blanquejada pel darrer alè del matí. La immersió al llac de l'Atles s'interromp per la vibració d'una escultura que m'empresona. Vull desembolicar el misteri del principi i fi. El somriure del rostre transfigurat interromp el ritu.
Camino cap a l'arbrada quan un fil de llum desvetlla flors arrencades. Segueixo. M'esperen nous secrets al circuit de fusta i cordes on juguem. La còmoda és coberta de documents, roba i objectes íntims que desapareixen per l'encanteri del tapís antic. Els vidres revelen espurnes invisibles, pols esmicolada en records familiars. Mentre les brases enceten la cerimònia de la carn puc fugir a la nau de les màquines, presidida pels davantals tacats que ha penjat a la porta del contenidor metàl·lic. El recorregut alternatiu ofereix un magma d'estris en desús, on el farciment del coixí cobreix al rètol caigut mentre acarona la flora seca. S'aixeca del balancí tot invocant una criatura sardònica que emergeix de les tenebres. Les dues viles se separen pel silenci dels cultius. A l'intermedi, es presenta una tartana rodant per un mantell de graveta que no existia. L'últim sentinella de l'estació ens mostra la promesa juvenil, amagada sota una taula blanquejada pel darrer alè del matí. La immersió al llac de l'Atles s'interromp per la vibració d'una escultura que m'empresona. Vull desembolicar el misteri del principi i fi. El somriure del rostre transfigurat interromp el ritu.
