Hostes d'Alexandre Ayxendri presenta una obra composta per onze estampes en blanc i negre obtingudes de fotogrames, captures de pantalla... imatges allotjades a Internet, síntesi totes elles d'una preselecció de centenars, publicades a la xarxa i que es corresponen amb films de terror de gènere vampíric. Un treball que trastoca els usos tradicionals de la fotografia amb la seva nova visió d'un gènere clàssic familiar, que no deixa de recuperar i introduir molts dels temes magistralment treballats pel mateix Hitchcock com el reconeixement i la repetició, el temps i la memòria, la complicitat i la duplicitat, l'autoria i l'autenticitat, la foscor i la llum.

A Hostes una característica que es desprèn puntualment del seu enfoc és la seva aguda sensibilitat cap al poder associatiu, sigui real o potencial, respecte als personatges en qüestió i que deixa entreveure la seva fascinació per aquest tipus de llenguatges amb tot el seu potencial de significats, ambigüitat, foscor i múltiples, però des del meu punt de vista, no és simplement un treball d'apropiació. Molt més enllà d'un acte d'afiliació i no pas d'un cas clar de segrest, el treball original seguirà essent una obra d'art amb dret i caràcter propi. Si bé és cert que l'autor deixa entreveure pistes sobre diferents autories (provocació intencionada), la seva voluntat és la de plantejar aquest doble joc en el qual l'audiència, enfront del seu treball, reaccionarà, pensarà o reflexionarà a través d'aquests altres autors i, molt menys, o gens, sobre ell mateix... o, dit d'una altra manera, serà necessari passar per aquesta anàlisi externa per poder arribar a esbrinar els possibles significats de l'obra.